Aina i Pasqual

Com no es veo el video hem fet un collage

 
Ja que no podem veure el video, valgui aquest collage

Era un divendres tranquil, el Pascual era a Madrid i jo preveia no mourem de casa, amb el pijama-xandall i jugant amb l’ordinador.
I així estava feta una “guilla” quan em va sonar el mòbil. “Hola María” vaig dir amb veu cantarina, i la Maria que em diu que no es troba bé, li fa molt mal la panxa i els ronyons i necessita que la porti al hospital.
¡ Ay mare meva !! Ja vinc, ja vinc !! Tu no t’amoïnis !!
Mentre em vaig posar un pantaló i una samarreta la “Isabelita” anava darrera meu tota atabalada dient.me que no em posés nerviosa i ojo amb el cotxe……
Vaig pujar al cotxe i el camí de casa a casa se’m va fer llarguíssim…,Vaig saltar-me els 2 semàfors del veritas i anava pensant que era una mica aviat per anar de part i això em confonia una mica.
Vaig enfilar el carrer Rovellat i quan la vaig veure a la vorera a peu dret amb la bosseta de l´Aina a la mà, vaig sentir un cop al cor, un sentiment viu de tendresa i la imatge em semblava quasi de cine com quan plorem tan en aquelles pel•lícules que dues persones es diuen adéu amb la maleta a la mà.
La María va pujar al cotxe (el cotxe en contra-adreça) i la vaig veure molt sencera i prou tranquil•la, jo també intentava donar-li ànims. Com que jo estava tan atabalada em va haver de guiar ella a mi per sortir de S.Cugat. Després no sé com ho vam fer que en pocs minuts ja eram a la Quiron ( bueno vam anar a 140 per la carretera dels túnels però amb molta precaució ) i un cop a Barcelona no us diré que també vaig passar algun semàfor i un gir raret ( tot amb molt de cuidado).
A la María no li marxava el dolor però per sort ja érem al Hospital, aparcades al lloc de les ambulàncies com està manat.
Quan el metge va dir que no era res greu em vaig quedar molt tranquil•la . Li van posar un cinturó per escoltar el cor de l´Aina i ho veiem en un monitor 135-140-150-160-155-140 ….¡Quina perfecció la nostra Aina !!
De cop vam sentir un batec molt mes fort i la María va dir “Això es una patada” ¡ Quina perfecció la nostra Aina!!
De seguida van arribar el Pasqual i els pares de la María , os podeu imaginar la Mercè que no sabia que fer-li a la María perquè estigués més bé , la frase del dia va ser quan la Mercè li va fer un petonás a la Maria i li va dir “JO ET DONO TOT EL QUE TU VULGUIS”. Ay , les mares com estimem als fills….

Benvolguda AINA . Sembla que ja t’estaves preparant per conèixer aquesta família que t´estima tan però com que encara es una mica aviat a la teva mare li han posat un medicament per aturar les contraccions , així que tu contínua buscant la postura i estigues ben preparada que ara ens queda la traca final on la mare i tu fareu un equip únic e inigualable , serà amb la col•laboració de totes dues a l’hora, que tu vindràs al mon i quan tu et decideixis ella ja serà a punt per acompanyar-te en aquesta gran aventura , no tindràs mai una companya igual que ella……. SOU UN EQUIP.
L´Avia Pili

Si si…cames amunt!

Hola! com que ja s’acosta la data perquè arribi l’Aina i aprofitant una oferta de Letsbonus (aquells que veuen més al pasqual que jo… jeje) hem preparat un petit detall pels primers visitants que vinguin a conèixer a l’Aina a l’hospital. Volem que s’emportin un detallet tan dolç i bonic com serà ella!
Us poso la foto a veure que us sembla.
La veritat és que no en tenim gaires així que no feu córrer molt la veu del tema perquè quan s’acabin, s’han acabat i tampoc és plan de decepcionar… És una primícia que heu tingut vosaltres!
petons!

Desde hace unos meses y dado que somos padres primerizos nos hemos apuntado a una web/blog que habla sobre los bebes (http://www.babycenter.es). A mi me la recomendó mi jefe (Martí Escursell) pero Maria y la tenía identificada previamente.

Cada semana recibimos un correo donde explica lo que está pasando o va a pasar la semana en curso.

Aprovecho para adjuntar el correo que he recibido esta semana:

Hola
35 semanas de embarazo

¡Tu bebito está creciendo mucho! Ya pesa unos 2.3 kilos y mide más 46 centímetros, desde la cabeza hasta los talones. Todavía está acurrucado dentro de ti y ya un poco apretado en el útero; no flota como antes, ni da los saltos que daba. Pero el que tenga menos espacio no significa que se mueva menos:tu bebé debe seguir dando pataditas con la misma frecuencia que lo hacía antes. Si notas que se mueve menos, debes llamar a tu ginecólogo. Sus riñones están ahora completamente desarrollados y el hígado también está comenzando a funcionar. La mayoría de su desarrollo físico básico está ya completo. En las próximas semanas se dedicará a aumentar de peso.

Hola Aina!

Ahir vaig anar a sopar a casa els teus pares i em van donar la magnífica notícia de que seria la teva madrina!! Quin honor!! I quina responsabilitat eh?? Vem menjar sushi i em sembla que algun maki se’m va atragantar! No m’ho esperava GENS!! I va ser una sorpresa taaaaan maca!!!

Ens veiem aviat eh petitona?
T’envio un petonet molt gran i t’espero amb els braços oberts!!
MMMUUUUUUUAAAAAAAAA!!!!!!

Anna

“L´Aina es una espabilada que ja está quasi preparada per sortir, ella pensa mes val que estigui a punt i quan toquin diana jo surto disparada que aquí a dins es una mica fosc, inclús está a punt de pes i tot ¡quina il.lusiò! Llástima lo de les fotos , pero vosaltres que si heu vist les ecos en directe ¿que feia l´Aina ? ¿ Es xupaba els ditets ? de vegades somriuen , ella té un somriure precios jo li vaig veure una mica a la eco 3D.
No patiu per el pes , la Susana va fer 3,100 i perque jo no menjava tot el que volía i el Paqualet era més petit però perque jo encara vaig menjar menys , pero a casa meva els cuatre germans vam fer tots uns 3,500 o sigui que anem molt bé , segur que tindrá el cap petitet i sortirá com una bala….

Un petonet….”