Aina i Pasqual

Participantes:
————-
Aleix, Pasqual

Mensajes:
———
Aleix: Pculeeet tot be??
Pasqual: Avui seras padri
Aleix: Vaaaa
Aleix: On sou??
Pasqual: Quiron
Pasqual: Preparant quirofan
Aleix: Informam valeee , k guai!!!
Aleix: Muaaaa muaaa muaaaaa
Pasqual: Si
Aleix: ({})
Pasqual: Stic nervios
Aleix: Segu k anira be
Aleix: Una sensacio unika
Pasqual: Stic nervios
Pasqual: Ufffff
Aleix: On pares
Pasqual: Esperant devant de la sala de parts
Aleix: Ja ho tens aixo!!
Aleix: Guapooooooo
Aleix: Muaaaaaaaaaaaaaa
Aleix: Informam I ja em diras kuan puc veni!!
Aleix: :*
Pasqual: Vine akesta tarda i coneixeras la fillola.a partir de les 18, hab 306.
Aleix: Val
Aleix: E
Aleix: Alla tare
Aleix: Digam algo kuan acabeu
Pasqual: Ok
Aleix: Tinc la pell d gallina, I els ulls emocionsts k lo sepas
Pasqual: Jo tmb
Pasqual: Ara la porten,ja ha nascut!!!
Aleix: Ooooooooh
Aleix: Felicitaaaaaaaaaaaaats!!!
Aleix: Ja sou 3!!!!!!!
Pasqual: Stic esperant, jo la pujo a l’habitacio, la maria encara trigara!
Aleix: Us vinc a veure a la tarda
Aleix: Vaa disfruta del moment
Aleix: K aixo n te preu I es maravelloooooooooooooooos
Pasqual: Foto
Aleix: Sissis
Aleix: K guapaaaaaaa
Aleix: Com portes el teni el bebe en braços?? Jijiji
Aleix: I la mery??
Pasqual: Li he donat el 1er bibe, la mery sta be.
Aleix: Uooooooooo

Hola nineta!!!

Per fi t’hem vist la carona i ja podem dir que ets una princeseta!
Aquests primers dies han sigut mooooolt macos. Has portat molta felicitat amb tu, estem tots que se’ns cau la baba i no et podem deixar de mirar! Jo mai havia vist als teus pares tan feliços (ni a les àvies, avis, tiets…).
Aquí tens les emocions del primer dia vistes des dels meus ulls…

Un petonet de la teva madrina*

Hola,

Bé la meva versió es similar i diferent, he necessitat inclús uns dies per saber què va passar i tot i així encara no ho acabo de tenir clar.

El divendres em vaig llevar, vaig esmorzar com cada dia i desprès me’n vaig anar al despatx a fer quatre gestions i a comprar quatre coses al Condis i al Punt fresc… com que no anava molt carregada i tothom diu que convé caminar doncs vaig anar a peu. A la cua del Condis em va començar a fer molt de mal la panxa i els ronyons… tenia dues avies davant que no acabaven mai i a mi cada vegada em feia més mal tot… mirava el rellotge i quan portava 10 minuts amb mal permanent vaig veure que no era una contracció (segons les classes prepart les contraccions duren 1 minut). Del Condis me’n vaig anar cap a casa i vaig arribar com vaig poder, crec que amb alguna llagrima ja del dolor. A casa vaig posar els petit suisse del Pasqual a la nevera i vaig començar la ronda de trucades:
– Xercavins, em va dir que me n’anés directa a la Quiron i demanés pel Dr. Planas.
– 5 trucades al Joan, sabia que els meus pares estaven a Barcelona així que ja els vaig saltar directament. El joan no va contestar…. que extrany.
– 2 trucades a l’anna la padrina per si estava amb el Joan o el podia avisar d’alguna manera.
– 1 trucada al Jordi (tiet meu) per si estava a l’obra amb el Joan i el podia avisar… ell em va aclarir que estaven tots de pont de sant medir!

Al moment em va trucar el Joan i em va dir “estic esquiant amb una neu de conya!” jo aquí ja plorava del mal i perquè no trobava a ningú. Li vaig dir: em fa molt de mal la panxa fa més d’una hora i he d’anar a l’hospital

Inmediatament vaig trucar a l’avia Pili, que em va dir “hola reina que tal” i jo només vaig ser capaç de dir, “Pili em fa molt de mal la panxa pots portar-me a l’hospital?” la resposta va ser “ja vinc!!!!!”.
Vaig agafar les coses de l’Aina (el kit de cel.lules mare i la seva boss) per si venia que no arrivés sense res de roba pobreta… i em vaig plantar a la porta de casa a esperar a la Pili. Un cop va arribar crec que les dues ens vam tranquil·litzar una mica perquè estàvem trobant la solució. El viatge fins a la Quiron va ser un moment, la Pili ho va fer molt i molt bé i em va donar ànims tot el camí, fins al punt que vaig aconseguir parar de plorar.
Al arribar a la Quiron ens van atendre molt i molt ràpid.. vaig tenir una mica de crisi amb el ginecòleg de guàrdia, era un listillo i potser era bon metge (no ho tinc del tot clar) però de psicologia de cara al pacient li posaria un zero… a part amb els dies hem vist que no ho va encertar gaire.
Em va dir que tenia contraccions de part, que jo no notava que eren intervals però que si ho eren…. i que s’havia de parar amb un medicament que es diu Atosiban. A mi em va sorprendre, el mal era permanent a l’abdominal i als ronyons com quan tenia endometriosis, i no eren contraccions com les que havia tingut des de feia dies…però en principi ell era l’expert inclús va dir: si aquestes contraccions et fan mal ja veuras al part! ERa molt simpatic el noi, no l’oblidarem!
El Pasqual em deia: no el fagis enfadar que tenim més a perdre nosaltres… la meva mare em deia : somriu! (fàcil també) i la Pili li deia “necesita cariño que tiene mucho dolor”….
Em van deixar ingressada tota la tarda i nit.. hi havia com un desconcert entre els metges i infermeres que m’anaven atenent, perquè a mi em continuava fent mal, no tenia contraccions i a més ens havien dit que el tractament durava 48 h i jo ales 12h estava previst que el deixés.
El 1r Dr. d’urgències va dir:Estas de part i s’ha de parar, et posem atosiban, ho he parlat amb el Planas.
El Dr. Planas va dir: no, no estas de part… et quedes aquí si vols i si no vols no. Vam decidir quedar-nos perquè encara hi havia dolor. De cop aixeca el cap i diu: T’han posat Atosiban? ah! es igual demà el deixes perquè no estas de part….(Desconcertant com a poc).
El Dr. d’urgències de nit: Jo tornava a tenir mal i va dir: no tens contraccions però farem un anàlisi d’orina perquè potser tens infecció….
El Dr. Cabrera del mati va dir: la veritat és que no sabem sempre que us passa a les embarassades. Es possible que amb l’operació d’endometriosis de fa anys tinguis cicatrius o adherències internes que t’estiguin fent mal….això es pot perllongar fins al final de l’embaras i s’ha de tractar amb paracetamol. El teu Dr. Xercavins decidirà que s’ha de fer en funció de diversos factors. Ja te’n pots anar a casa..

La veritat és que l’explicació del Cabrera va ser la més creïble i lògica… però tot plegat em recorda un joc de quan jo era petita que es deia “el joc dels disbarats” i era “per aquí m’han dit que…. i per aquí m’han contestat que… jajaja!”. Doncs igual. El que ens tranquil·litzava és que l’Aina estava controlada i bé, que era l’important.

Total, que dissabte al mati cap a casa i des d’aleshores hem sobreviscut a base de Buscapina i Paracetamol. Avui a la tarda tenim visita amb el Dr. Xercavins i m’ha dit que m’explicarà què va passar i que hem de fer! a veure si és veritat!!!

El que sí ens ha quedat clar a tots és que QUEDA MOOOLT POQUET!