Aina i Pasqual

Avuí ha vingut la tieta Susana a veure l’Aina. Just ha arribat quan l’estavem banyant, li ha donat el bibe i se li ha quedat dormida a l’hombro mentres la Susana ens explicava cotilleos d’argelita i no se que d’una peli que es fa per internet… us passo unes fotos!

Hola! ja fa dies que no tinc gaire temps d’escriure però finalment he trobat un moment. És dissabte, el Pasqual i l’Aina dormen i jo estic llevada! això si que són canvis de costums eh!
El cert és que aquests primers dies a casa han sigut molt bons, tranquils i emocionants… poc a poc ens anem adaptant a la rutina de tenir una nova membre de la família que conviu amb nosaltres 24 h al dia i que necessita de la nostra atenció constant. L’Aina és un sol, dorm moltíssim i es porta molt bé. Inclús quan no es troba bé i plora em dona la sensació que es queixa menys del que voldria i és molt discreta.
Poc a poc ha anat guanyant pes, segons la metgessa del CAP ja pesa 2730 (no obstant tenim com a referencia la bàscula de la Mireia Coromines).
El dimecres ja li va caure el cordó i el melic li ha quedat molt bonic, encara li curem però aviat ja podrem donar per tancat aquest tema. El cordó el guardarem junt amb les altres cosetes que ens recorden aquesta experiència que estem vivint. A mi se’m va fer estrany i vaig tenir una sensació curiosa quan vaig veure que li havia caigut allò que l’havia unit a mi durant tants mesos i li havia permès alimentar-se i créixer! Per sort hi ha tantes coses que ens continuen unint….
Com deia aquests dies són molt tranquils, passem les hores entre biberons, prendre una mica el solet, un bany amb esponja i sabó, netejar les orelletes per les feridetes de les arracades, canviar bolquers, canviar de roba, etc…. és monòton però molt gratificant de veure com poc a poc va creixent i es va fent més personeta cada dia.
Aquests dies també hem tingut moltes visites, tothom diu que és tan bonica, fineta, nineta…. bé li diuen coses precioses. També ens han fet molts regals de tot tipus però sobretot roba, si alguna cosa tindrà és que anirà ben vestida! Inclús ens han regalat un equip per anar a la neu quan tingui dos anys!!!
El que em fa molta il.lusió és que l’Aina ha conegut a les seves besàvies i besavi… tots tres estan encantats i molt feliços del nou títol que han guanyat amb l’arribada de l’Aina, realment se’ls veu tan emocionats! A mi em fa il.lusió perquè també vaig conèixer els meus besavis, tenia una iaia petita i uns abuelos que igual que els d’ara s’emocionaven al veure’m com a besnéta i jo em sentia molt estimada. Eetic segura que a l’Aina li passa el mateix!
Ara estic a punt de despertar-la per donar-li les herbes abans de la toma, canviar-la, rentar-la i tornar a donar-li el bibe de les 11…. intentarem sortir a passejar una mica i a comprar bolquers.
Bé, són tantes les coses que voldria explicar que crec que em colapso! Penjo una foto de l’Aina agafant el dit de la besàvia Mercè, la trobo preciosa.
Petons i fins aviat!

Avui divendres fa dues setmanes que va néixer la nostra petita AINA i em sabria molt greu oblidar-me amb el temps de les emocions, sentiments i alegries que tinc des que ella es al món.
De ben segur que amb els meus fills també ho vaig sentir ( i ho recordo), però eren moments esporàdics, quan estava relaxada ( pocs cops) i podia sentir la emoció de tenir-los al braç i el temps es paralitzava i omplia tots els racons del meu cor com en una explosió de tendresa i quedava enlluernada sentint un lligam tan intens que el mon es reduïa a nosaltres dos i res mes.

Estimada AINA, en el mateix moment que et vaig veure vaig saber que m’havies robat el cor, ets tan maca, tan dolça i tan extraordinàriament expressiva que a mi em sembla que quan et tinc als braços tu em parles i em dius que et trobes molt bé amb mi com jo amb tu. Et miro i et miro i no em cansaria mai, cada moviment, tota tu ets una meravella (espectacular com diu la tieta Susana), les orelletes petitetes i bufones, la boqueta que mous amb una gracia i domini com només tu saps fer. Els ulls tan bonics i tan sensibles al llum ( et costa d’obrir-los si hi ha massa llum) i aquestes manetes tan grans per al teu tamany. Un nasset perfecte i la pell tan fina i suau que verdaderament costa molt resistir-se als teus encants i tornar-te a deixar al bressolet i marxar cap a casa……..
M’agrada quan et rebel•les i tan petiteta com ets prems la boqueta quan no vols més biberó o quan mires alguna cosa fixament i fas boca de pinyonet afegint interès al que veus.
Ets molt bona i plores molt poc però quan plores a mi m’agafa de tot, com a qualsevol àvia m’agradaria que fossis sempre molt feliç.

Encara que estic explicant les meves vivències, tinc que dir-te que l’avi Pascual t’estima moltísim , tant com jo, i els avis Mercè i Josep Ma. el mateix del mateix. Ens hauries d’haver vist als quatre mirante al Hospital darrera dels vidres , semblàvem quatre nens el dia de reis amb la il•lusió reflectida als ulls doncs estàvem veient per primer cop a la nostra primera i preciosa neta AINA.

L’aina ja medeix 49 cm i a casa li diem “quasi mig metro”, fins ara li deiem “princesa”,”pitufa”, “conillet”, “peterret” pero desde avuí i durant uns pocs dies també li podem dir “la quasi mig metro”.

Ja fa més d’una setmana que tenim a l’Aina amb nosaltres i está clar que algunes costums han començat a canviar, sobretot per les nits….

Extrets de més de una hora de grabació

Són masses coses les que hauria d’escriure per tal de posar al dia el blog… però les imatges que s’han anat penjant ho diuen tot! Ja estem a casa, i estem molt bé!
Us poso algunes imatges com la inscripció al llibre de familia, el primer viatge amb cotxe des de l’hospital, el Pasqual intentant compaginar la feina i la familia, les quatre generacions de la familia…. són tantes coses les que han passat! poc a poc ens anirem posant al dia i a lloc i continuarem actualitzant el blog.

Petons!