 |
Estimat Pasqual:
El divuit de gener va ser un dia molt feliç,i molt llarg, llarg com els passadisos de la clinica Quiron que el teu pare i jo vam recorre amunt i avall moltes hores.
Et vam mirar atraves del vidre i el teu pare ja no sabia que fer perque et donesin de menjar, doncs com que no et portaven a la habitacio fins que arrives la teva mama….alla estaba enganxat al vidre cuidan el seu tresor.
Quant ho va aconseguir, va mostrar el primer biberon com un trofeig
que guardaran el teus pares en una caixa de records
El teu pare ja ha explicat l esdeveniment en aquest blog, pero no em puc estar de dir la meva, de intentar plasmar en quatre ratlles tot els sentiments que vaig sentir durant aquelles hores. no era nou per mi doncs ja havia vist neixer l´Aina, pero no per repetit deixa de ser emocionant i motiu de molta felicitat.
Eras petit pero jo et vaig veure gran, vas plorar al moment, encara estaves enganxat a la teva mama,
Tu ploraves fort i valent, ella somreia i jo us omplia de petons.Vaig poder mourem uns pasos per aixecar el dit i fer-li la senyal al teu pare que tot estava be. Ell tambe et va sentir plorar i va gravar el teu primer crit.
A partir d´aqui , espera que esperaras, la mama no pujava, i a tu no et portaven a la habitació
Al final el teu pare li deuria fer pena a una infermera i et van portar.
Aqui tens la primera foto amb ell.
Fa un somriure de felicitat i d´espantat, que fa goig de veure….
Al cap de poca estona va pujar la mama.
Ara ja estavem tots contents, i encara ho vam estar mes l´endema al matí quant van venir els avis Batalla i l´Aina.
Per fi l´Aina va coneixe el seu bebe. S´el mirava de lluny i de reull pero estava molt contenta.
Va jugar amb els seu papas i no va parar de cantar l´elefante i de corre per els passadissos amunt i avall a mirar l´ocell que hi havia enganxat a la porta de la nurseri.
Els dies van anar passant ,la mama es va anar recuperant i el dimecres al mati, que feia un vent de mil dimonis, vam anar cap a casa.
I ja esta, a partir d´aqui vida normal, vaja tot lo normal que es pot, els papas no dormen gaire, l´Aina esta molt feliç i va a la Magnolia, i les avies ajudem el que podem.
Tu petitet i eixeridet, menjas molt i molt bé, dorms cada vegada millor per les nits, i et veiem creixe per moments.
Tens uns ulls preciosos i una mirada profunda com la teva germana…vaja ets guapo de veritat.
