Porto bastants dies pensant en fer una entrada complerta del 18 de gener i sembla que avui ens hem posat tots d’acord!
Jo també tenia ganes de deixar plasmat com vaig viure aquell dia…i bé, aquí ho intentaré.
El cert és que jo tenia clar des de feia bastant temps (diria mesos) que el Pasqual neixeria el 18 de gener de 2013, l’únic dubte era saber si el meu cos ho permetria i així va ser.. estic molt contenta perquè aquesta vegada li he pogut donar dues setmanes més de mi al Pasqual així que per començar ja ha sigut un éxit.
El dia 18 de gener, va ser tan especial com l’11 de març de 2011, ens vam llevar amb tot programat de com ho haviem de fer, vam anar a portar a l’Aina a casa els avis Pili i Pasqual, es va quedar contenta (i engostipada) fet que ens va donar molta tranquilitat. Després el Pasqual va anar a comprar-se un croasant i un suc, alhora que ja va comprar la Vanguardia del dia. Jo m’ho mirava… havia d’estar en deju per la intervenció i no podia menjar res..
Amb calma vam enfilar la rabassada cap a la Quiron, no vam trobar casi cotxes i vam arribar molt puntuals. Vam entrar a urgències i vaig intentar fer cara de contracció tal i com m’havia dit que fés la Infermera del Dr. Planas i Xercavins, la idea era entrar per urgències fent veure que anava de part i fer la cessaria a primera hora, així evitavem retards.
Va colar perfectament, la veritat és que entre la gana i les ganes que tenia de treure’m la panxa no em va ser dificil fer mala carona…jeje!
Van venir els avis Mercè i Josep Mª, i en un quart d’hora em van portar cap a baix. Van baixar amb mi el Pasqual i l’avia Mercè, el pobre avi es va quedar a dalt escoltant les noticies amb l’Iphone nou de segona ma que comença a saber fer funcionar.
Als quirofans em van preparar per la intervenció, pressio, corretges etc… eren els últims minuts del Pasqualet dins la panxa. Abans d’entrar a la sala d’operacions em van deixar al passadis i per una finestreta vaig poder veure el pasqual que em feia ok! amb el dit….estava molt a prop!
La cessaria va anar normal, vaig tenir una mica de dolors durant la intervenció, i inclús una infermera en un moment macabra em deia : Es que tens l’uter fora de la panxa i girat al revés…. en fi, sense comentaris! També vaig tenir una estona garratibat un hombro que no tenia ben col.locat! l’important és que el Pasqualet va arribar molt aviat, i seguint la broma típica Pasqual/Xercavins de tots els embarassos quan el va treure el Dr. Xercavins va dir : Ostras una nena! evidentment era broma pero em va fer riure tot i tenir la panxa totalment oberta! Va plorar enseguida i molt fort, era el preludi del que tenim aquests dies….
La meva mare amb els ulls plorosos anava mirant el nen i com ja va fer amb l’Aina em retransmetia la situació: és gran, és molt maco, s’assembla molt a l’Aina, està molt bé… etc… finalment el vaig veure, va ser com tornar a veure a l’Aina de petitona! durant aquests dies he tingut tants de ja vu….
Una vegada passat això, van venir unes hores més dificils, amb molt dolor i que prefereixo oblidar ja que vaig passar molts nervis i angoixa a banda del mal.
Quan vaig pujar a l’habitació al cap de 5 hores encara no estava bé, però vaig poder tornar a veure el Pasqualet i més tard em vaig veure amb cor d’agafar-lo..
L’endemà ja vaig poder veure a l’Aina, va venir i es va portar molt bé, estava contenta i molt moguda! em sabia greu no poder acostar-m’hi més…
Després hem passat uns dies a l’Hospital on hem començat a conèixer al Pasqualet, és inevitable comparar constantment els seus moviments, actuacions i caràcter amb el que era l’Aina però poc a poc va agafant la seva personalitat i ja te un lloc a la familia que ocupa molt bé i omple sense problemes.
Es espavilat, té molta força, te moltiiiiiisssima gana, sembla que somriu bastant, sobretot quan ha menjat, en definitiva, per mi és perfecte!!!!!
En fi Pasqualet benvingut , estem encantats de tenir-te amb nosaltres i ens has fet molt feliços!!!