Aquests dies l’Aina ens ha demostrat que ja s’aguanta molt bé sentada, és veritat que l’altre dia es va desequilibrar i com diu la Maria es va pegar un bon pinyo, pero sembla que ha après la lliçó i desde fa dies manté un molt bon equilibri.
També hem començat a notar els gens “navarros” amb el menjar, sobretot amb la papilla de fruita que cada cop li costa més. Aquest cap de setmana ha tancat la boca com si la tingués sellada i no hi ha hagut manera que la obrís. Sembla que ara ja només menja la papilla de fruita amb la iaia Pili, que sospitós… ho haurem amb els nostres propis ulls això!
Ooohhh…quina poca fe en la mare. Es veritat que l´Aina está canvian , ja no es tan fácil fer.la riure(ella que era de risa fàcil), s´está fent mes serieta(¿potser la María era com ella?).Jo crec que ho noto desde que va a la ludoteca (pot ser casualitat). També es veritat que está patint molt amb la boca, de vegades pobreta es desespera, a veure si li surten d´una vegada les dents.Si os heu fitxat també té un son molt lleuger i qualsevol soroll la desperta, aixi que a casa quan ella fa la siesta ens quedem muts, ens treiem les sabatilles i no recullim la cuina fins que ella es desperta i aixi fa una siesta de dues horetes.Dins d´un mes ho veurem tot diferent. Aixi son els menudets….
Ei!!!! tranquils, avui se l ha menjat tota, tota, i no us dire que estes com unas castanyoles de contenta, pero no ha costat gaire. tot es questio de paciencia i de tenir sort i bon dia . Poc a poc ens en sortirem, no ens capfiquem, ella esta aprenent a tot, i ens posa a prova a nosaltres tambe. No patim mes del compte.
L Aina es un sol solet, pero a vegades el sol tambe te nuvols oi?