El nen es petit i mig adormit la mare se´l mira. I juga al braçol, no el deixa mai sol joiosa suspiraaa.
I vetllant el seu somni amb amor , ella pensa tranquil-la i curiosa, el meu fill val un mon i un trèsor i l´adorm tot cantant-li amorosaaaaa.
Fes nones reiet , fes nones fill meu , que ets un angelet que ens ha enviat Deu. El besa la cara, el besa el front, petons d´una Mare, el més gran del moooooon.
De la canço de Dyango “La Mare”
Molt bon intent, mama. Ara que tú no deus arribar als aguts o algo, perquè a nosaltres ens cantaves la de plorar "I jo la tenia, i jo li cantava, la nina plorava que tenia son". Feia una pena… A veure què li cantes a l'Aina! Petonarros!