Hola! ja fa dies que no tinc gaire temps d’escriure però finalment he trobat un moment. És dissabte, el Pasqual i l’Aina dormen i jo estic llevada! això si que són canvis de costums eh!
El cert és que aquests primers dies a casa han sigut molt bons, tranquils i emocionants… poc a poc ens anem adaptant a la rutina de tenir una nova membre de la família que conviu amb nosaltres 24 h al dia i que necessita de la nostra atenció constant. L’Aina és un sol, dorm moltíssim i es porta molt bé. Inclús quan no es troba bé i plora em dona la sensació que es queixa menys del que voldria i és molt discreta.
Poc a poc ha anat guanyant pes, segons la metgessa del CAP ja pesa 2730 (no obstant tenim com a referencia la bàscula de la Mireia Coromines).
El dimecres ja li va caure el cordó i el melic li ha quedat molt bonic, encara li curem però aviat ja podrem donar per tancat aquest tema. El cordó el guardarem junt amb les altres cosetes que ens recorden aquesta experiència que estem vivint. A mi se’m va fer estrany i vaig tenir una sensació curiosa quan vaig veure que li havia caigut allò que l’havia unit a mi durant tants mesos i li havia permès alimentar-se i créixer! Per sort hi ha tantes coses que ens continuen unint….
Com deia aquests dies són molt tranquils, passem les hores entre biberons, prendre una mica el solet, un bany amb esponja i sabó, netejar les orelletes per les feridetes de les arracades, canviar bolquers, canviar de roba, etc…. és monòton però molt gratificant de veure com poc a poc va creixent i es va fent més personeta cada dia.
Aquests dies també hem tingut moltes visites, tothom diu que és tan bonica, fineta, nineta…. bé li diuen coses precioses. També ens han fet molts regals de tot tipus però sobretot roba, si alguna cosa tindrà és que anirà ben vestida! Inclús ens han regalat un equip per anar a la neu quan tingui dos anys!!!
El que em fa molta il.lusió és que l’Aina ha conegut a les seves besàvies i besavi… tots tres estan encantats i molt feliços del nou títol que han guanyat amb l’arribada de l’Aina, realment se’ls veu tan emocionats! A mi em fa il.lusió perquè també vaig conèixer els meus besavis, tenia una iaia petita i uns abuelos que igual que els d’ara s’emocionaven al veure’m com a besnéta i jo em sentia molt estimada. Eetic segura que a l’Aina li passa el mateix!
Ara estic a punt de despertar-la per donar-li les herbes abans de la toma, canviar-la, rentar-la i tornar a donar-li el bibe de les 11…. intentarem sortir a passejar una mica i a comprar bolquers.
Bé, són tantes les coses que voldria explicar que crec que em colapso! Penjo una foto de l’Aina agafant el dit de la besàvia Mercè, la trobo preciosa.
Petons i fins aviat!