Avui divendres fa dues setmanes que va néixer la nostra petita AINA i em sabria molt greu oblidar-me amb el temps de les emocions, sentiments i alegries que tinc des que ella es al món.
De ben segur que amb els meus fills també ho vaig sentir ( i ho recordo), però eren moments esporàdics, quan estava relaxada ( pocs cops) i podia sentir la emoció de tenir-los al braç i el temps es paralitzava i omplia tots els racons del meu cor com en una explosió de tendresa i quedava enlluernada sentint un lligam tan intens que el mon es reduïa a nosaltres dos i res mes.
Estimada AINA, en el mateix moment que et vaig veure vaig saber que m’havies robat el cor, ets tan maca, tan dolça i tan extraordinàriament expressiva que a mi em sembla que quan et tinc als braços tu em parles i em dius que et trobes molt bé amb mi com jo amb tu. Et miro i et miro i no em cansaria mai, cada moviment, tota tu ets una meravella (espectacular com diu la tieta Susana), les orelletes petitetes i bufones, la boqueta que mous amb una gracia i domini com només tu saps fer. Els ulls tan bonics i tan sensibles al llum ( et costa d’obrir-los si hi ha massa llum) i aquestes manetes tan grans per al teu tamany. Un nasset perfecte i la pell tan fina i suau que verdaderament costa molt resistir-se als teus encants i tornar-te a deixar al bressolet i marxar cap a casa……..
M’agrada quan et rebel•les i tan petiteta com ets prems la boqueta quan no vols més biberó o quan mires alguna cosa fixament i fas boca de pinyonet afegint interès al que veus.
Ets molt bona i plores molt poc però quan plores a mi m’agafa de tot, com a qualsevol àvia m’agradaria que fossis sempre molt feliç.
Encara que estic explicant les meves vivències, tinc que dir-te que l’avi Pascual t’estima moltísim , tant com jo, i els avis Mercè i Josep Ma. el mateix del mateix. Ens hauries d’haver vist als quatre mirante al Hospital darrera dels vidres , semblàvem quatre nens el dia de reis amb la il•lusió reflectida als ulls doncs estàvem veient per primer cop a la nostra primera i preciosa neta AINA.
Quin escrit més preciós! segur que l'Aina quan el llegeixi s'emocionarà!
Molt molt maco, iaia Pili!