L’aina ja medeix 49 cm i a casa li diem “quasi mig metro”, fins ara li deiem “princesa”,”pitufa”, “conillet”, “peterret” pero desde avuí i durant uns pocs dies també li podem dir “la quasi mig metro”.
També dir-vos que ja pesa 2.730 gr, sembla que está recuperant pes a bon ritme i tant la maria com jo estem més tranquils. Ara està menjant bibes d’entre 60ml i 90ml.
Ahir se li va caura el melic, encara l’haig de guardar on estan totes les coses que guardem de l’Aina pero encara no he pensat com fer-ho per tal que es conservi be.
Avuí l’Aina ha anat per primera vegada al CAP (crec que no serà la última), la seva pediatra avuí es deia Tomasini! jejeje. Pero en realitat els pediatres son el Coromines i sobretot, fins ara, la seva filla la Mireia Coromines.
L’Aina és especialista en fer-se pipi a la camilla de la Mireia, ja van dues visites i sempre aconsegueix mufar els bolquers i totes les altres barreres de seguretat que hi ha per finalment fer-se pipi a sobre de la camilla. Pero no només ho fa quan visita al pediatre sino que amb nosaltres quan la canviem a casa també, sigui una necessitat o l’altre sempre ens acaba fent córrer.
Aquest matí a les 8:45h s’ha presentat a casa el tiet Joan que volia veure a l’Aina, la sorpresa ha estat forta ja que generalment no esperes que ningú truqui a casa a aquestes hores i m’ha tret de la dutxa. Finalment hem aprofitat i el Joan li ha donat el biberó de les 9 a l’Aina i m’ha ajudat a canviar-li el bolquer (com sempre s’ha fet pipi mentres la canviavem).
Finalment sembla que ja estem millor pero tant la maria com jo hem passat els últims dies amb tortículis i mal d’esquena, pensem que es degut a les posturetes que hem de fer per donar-li els biberons o per tenir-la en braços… ja ens acostumarem!